Salts hipersònics i F1 sense taques: Aliances Estratègiques en l’esport

“El patrocini com a imatge està mort”

L’ ex alumne Carlos Huertos exposa les meravelles del patrocini esportiu i les aliances estratègiques

Com la majoria dels alumnes d’últim any, Carlos Huertos va sortir de la universitat amb una llicenciatura a la Facultat de Comunicació Blanquerna sense tenir clar a què es volia dedicar. Només sabia que havia d’estar relacionat amb la comunicació i amb l’esport. “Hi ha més coses més enllà de la publicitat, del periodisme. Jo no en tenia ni idea quan vaig acabar la carrera”. Ara, després d’un màster en “Sports management” a Austràlia i vàries participacions en projectes de patrocini esportiu, té la seva pròpia empresa: Take a part.

El patrocini d’imatge és una aportació econòmica a un esdeveniment o un esportista (sobretot les grans celebrities) que fa una empresa per obtenir un retorn en imatge. Les campanyes de Red Bull amb Felix Baumgartner, Santander amb Ferrari, Subway amb la Super Bowl o Sony amb la Champions League són exemples d’èxit en aquest tipus d’aliances estratègiques. Però també pot passar el contrari, com per exemple la implicació de Nike en el llançament de les polseres de goma de Lance Armstrong, que va ser un fracàs. S’ha de valorar si val la pena córrer el risc o no.

Hi ha altres marques, però, que tenen una restricció publicitària molt gran, com són les tabaqueres o les de begudes alcohòliques i, per tant, han de buscar altres tipus d’estratègia ja que amb el patrocini d’imatge no n’hi ha prou. Busquen impressionar el públic, crear un efecte. “El patrocini com a imatge està mort, ara les marques busquen propostes que realment facin augmentar els beneficis”, afirma en Carlos. Marlboro, per exemple, va buscar un espai on li fos possible fer un esdeveniment en un lloc d’oci que incentivés el consum del seu producte. Aquest lloc va ser Andorra, a l’estació de Gran Valira, on va instal·lar un espai de lounge chill-out. Això li ha permès invertir tots els diners que tenen en un lloc promocional, ja que no ho poden fer en publicitat directa.

Una altra marca amb molta restricció és Heineken, que, seguint aquesta estratègia, també va invertir diners en un espot original, com va ser la “trampa” que va parar a uns fanàtics del futbol que pensaven que es perdien un partit Reial Madrid- AC Milan per un concert de música clàssica, que va resultar ser una retransmissió del partit encoberta.

Altres estratègies menys utilitzades són per exemple la de Wild Wolf, una marca que porta tres anys donant-se a conèixer però encara no ha llençat el seu producte; KH-7, que, vinculant el seu producte a un equip de F1 que va fracassar, va aconseguir diversificar el seu ús; o també Estrella Damm, que utilitza el Barça per la seva imatge a nivell de distribució internacional.

Finalment, en Carlos explica el nou projecte de Take a part, que uneix Vueling amb Hotels Catalonia creant els Hotels Vueling, que ofereix innovacions com per exemple el fet que cada habitació és un destí de Vueling o que el check-in de l’hotel va incorporat amb el mateix bitllet d’avió.

Per: Gisela Giralt

DSC_0297

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s