Columnes

 

El valor de tenir valors 


De quins valors parlem quan insistim tant que un club i en aquest cas un equip de futbol, transmeten uns ideals i uns tòpics a seguir? Ramon Pont, en representació de Sandro Rossell, va fer goig dels mils de valors que creuen transmetre a la gent. És fàcil utilitzar la imatge dels ídols que cadascú pugui tenir i fer-ne un negoci. En aquest cas, el negoci de vendre una bona imatge, una relació d’interessos enfocats a oferir una imatge pulcra i fora de qualsevol mena de males intencions. És veritat, sí, un equip de futbol pot transmetre el valor de fer esport, el valor del sacrifici per aconseguir el que es vol, el valor de l’individualisme i alhora el valor de saber estar en un col·lectiu, la competitivitat. Però no cal perdre de vista que també poden aparèixer valors com els de l’enveja, una competitivitat excessiva, egoisme, ostentació de béns…

D’alguna manera, el futbol, i un club tant poderós econòmicament que lluita per establir el seu propi monopoli en el món del futbol, no pot ostentar sobre uns valors que creu representar. És suficient abonar una petitíssima part d’unes riqueses i un superàvit estratosfèric que acumula des de fa més d’un segle en una fundació per fins benèfics? No justifica els sous desorbitats i els contractes amb mitjans audiovisuals el fet que col·laborin en una enèsima part del que podrien.

Per altra banda, amb quins valors es sosté que no presenciés l’acte el president del Futbol Club Barcelona? Motius gairebé injustificats i poc concloents, òbviament, el calendari d’un president pot ser escandalós, però amb tant poca justificació, ens ensenyen també a aprendre el valor del compromís i amb el treball. Sabent a més que l’acte era referit a la comunicació i als valors, el president no va reunir cap dels dos.


Els fets no es justifiquen amb paraules, dient que som més que un club o que tenim valors aquí i valors allà, sinó que es fonamenten quan es tenen. Personalment, un equip de futbol d’elit mai podrà fer gala de segons quins valors. Al cap i a la fi, és un negoci que monopolitza el món sencer i que, en aquest cas, ni el Barça pot distingir-se de cap altre.

Per Dídac Teruel

 

Humor aplicado al deporte

Después de la inesperada derrota de tu equipo contra el eterno rival, no hay otro remedio que levantar cabeza, y que mejor manera de hacerlo que reír. En Cataluña, hay programas de entretenimiento – por ejemplo Crakòvia y Zona Zàping–que utilizan el humor para levantar el ánimo de los aficionados si su equipo ha perdido. Y ¿ de qué reímos después del partido? Hay que pensar que el futbol es un juego. Pongo como ejemplo el futbol porque es el deporte rey. Esta sociedad ha llevado el deporte a relacionarse con la religión. Ya no es cuestión de ganar o perder, se trata de un impulso de fe hacia un club., un club al que puedes llegar a venerar. La pasión con la que el aficionado ve a su equipo cada vez es más exacerbada, y se ha llegado a un mimetismo donde el espectador sufre tanto cuando pierde su equipo como cuando gana el rival. Los programas de humor han sabido sacar provecho de este sufrimiento popular.

Se hacen estos programas para desmitificar una gran hazaña, quiero decir, el humor quita importancia a una humillante derrota como a una gran victoria. Por lo tanto se puede considerar que el humor es revolucionario porqué, como dijo el gran Charles Chaplin: “ Un día no reído es un día perdido”.

Per Cristina Soriano

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s