Reportatge

Periodisme d’opinió

Un periodista actual ha de ser global, és a dir, ha de saber el que passa a Catalunya o a Espanya, a nivell econòmic, als successos, etcètera, per tant, ha d’estar assabentat de tot el que li envolta, ja que això li proporciona un bagatge cultural “que com diuen pot marcar la diferència entre un periodista qualsevol o un de bo.”(Jordi Robirosa)



Segons el periodista Jordi Robirosa, comentarista dels partits de bàsquet de Tv3: “La polivalència és molt important però un periodista a l’actualitat ha de saber que el contacte amb els personatges és primordial ja que és el que et permetrà entrevistar a d’altres més importants i que puguin facilitar el doble de feina. En el meu cas sempre estic amb en Navarro i els germans Gasol, els convido a dinar o qualsevol cosa i també viatjo amb el F.C.Barcelona, per exemple als viatges per Europa ,i jo sé coses de la plantilla que no sap ningú més, i això també és un factor important pel periodista”. [i]

La premsa esportiva cada cop rep més crítiques per ser poc objectiva. Hi ha sectors d’aquesta premsa que fan perjudicial la feina realitzada pels periodistes objectius.

Actualment tant en les tertúlies televisives com en els diaris esportius es mostra massa el sensacionalisme i no pas l’objectivitat. Els diaris esportius que van més enllà del seu objectiu purament informatiu i incideixen de forma directe en les decisions dels clubs de futbol.

Portada del diari Marca

El diari Marca, ha estat un dels màxims exponents del periodisme imparcial i actualment ha passat a ser, des de l’entrada del director Eduardo Inda, el diari més sensacionalista de tots, i això ha fet incrementar els seus lectors. Això és un clar exemple del que estem parlant. Actualment aquest diari és el més llegit de tota Espanya, fins i tot supera als diaris generalistes.

No tant sols el Marca, sinó que la majoria de diaris esportius estatals han entrat en una mena de joc, on l’objectiu és ridiculitzar el rival tan com sigui possible i parlar bé de l’equip que es defensa. D’això en diem periodisme de club. [ii]

Però aquesta estratègia que fa servir el Marca és comuna en els altres tres diaris esportius que més lectors tenen. El Mundo Deportivo, As i Sport han vist que la millor solució per a ser rendibles és aplicar aquesta forma d’informar que ha començat a emprendre el diari Marca.

En el cas de El Mundo Deportivo i Sport estan posicionats molt a favor del Futbol Club Barcelona i l’As es decanta pel Reial Madrid igual que el Marca.

El periodisme esportiu objectiu ja és historia, com a cosa imparcial, sense partidisme.

Els consumidors de premsa esportiva han decidit llegir el que volen escoltar, i no premsa que informi de manera més o menys rigorosa. Així ho afirma un dels redactors del diari Sport: “hem de tenir clar que això és un negoci, on s’ha d’intentar vendre”. Es tracta d’una manera de distorsionar la informació per poder ser fidels a un target determinat, com diu Xavi Muñoz, redactor del Mundo Deportivo: “Si has de dirigir-te a un públic específic, com a diari, has de fer un tipus d’informació que pugui agradar als teus lectors”.

Més enllà del futbol, en esports individuals i internacionals es parla més dels espanyols que de la competició en general. És a dir, els diaris i en general tots els mitjans de comunicació tendeixen a destacar més les actuacions dels esportistes nacionals, queden en un primer pla, que  la competició en general, que acostuma a quedar en un segon pla, per tant se li treu importància, i casos on passa això són: la Fórmula 1, Moto GP, el tennis, el golf etc.

El periodisme del nostre país cada cop s’assembla més a la premsa anglesa que sempre s’ha decantat per fer aquesta mena de periodisme, amb titulars gegants i donant molta importància a la informació que pugui causar més expectació. 

Portada del diari Equipe

Però l’exemple de periodisme imparcial és el que es fa a França amb el diari esportiu L’Équipe. Aquest és el diari d’esports més conegut al país i la informació la dona sense partidisme. Ramón Besa explica que aquest tipus de periodisme és inviable aquí a Espanya: “ningú vol arriscar el capital a fer un diari com L’Équipe aquí. No sabem com funcionaria, però hem de tenir en compte que a França no tenen clubs amb tanta potència i que la premsa no té tanta importància

en comparació als mitjans audiovisuals.

Per altra banda, deixant de banda tot aquest sensacionalisme, hi ha periodistes que fan la seva feina amb objectivitat, i és cert que en el nostre país, el periodisme esportiu ha donat autèntiques figures en diferents àmbits: diaris, radio, televisió i ara també en l’àmbit d’Internet.

El periodisme ha evolucionat, i el periodisme esportiu especialment. Actualment els mitjans de comunicació i la premsa esportiva s’han hagut d’adaptar a les noves tecnologies, les transmissions de ràdio s’alimenten de les xarxes socials, les televisions dupliquen o tripliquen el temps de joc, els diaris tot i ser en paper també és indispensable el seu ús a l’ordinador o els telèfons mòbils.

Per Oriol Díez i Cristina Soriano


[i] Entrevista feta a Jordi Robirosa en els estudis de TV3 el 18/2/2013.

[ii] Periodisme de club: Sembla doncs que tracta d’una vinculació directe entre diaris i clubs, on el més important és que el mitjà tingui els millors vincles i pugui informar al lector d’allò que passa en el seu equip com abans millor. La resta, passa a segon terme.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s